LES LECTURES DE DOVLÀTOV I ALTRES CONVERSES INTERESSANTS

Podria haver arribat vint minuts tard i no hagués passat res. La llibreria Calders de Barcelona va organitzar ahir un acte de lectura dels llibres de Serguei Dovlàtov, recentment publicats per l’editorial Breu Edicions. Ho van deixar clar a les xarxes socials: començava a les 19:30h. Cinc minuts abans de l’hora, però, hi havia quatre persones comptades. Parlaven entre ells acompanyats de cerveses i copes de vi a la mà i els envoltava un ambient literari i bohemi: llibres, un piano, exemplars dels llibres de Dovlàtov, quadres abstractes, una taula pels conferenciants i dotze cadires. Però faltava el públic. Aquelles persones resultaven ser una de les propietàries de la llibreria i els conferenciants: Ester Andorrà, l’editora; Anna Ballbona, periodista i Joan Vigó, poeta. Miquel Cabal, el traductor, arriba puntual, i és aleshores quan especulen sobre la situació: “Bé, hi ha una noia de públic, ens explicarem a ella”. I inicien una nova conversa sobre altres conferències en les que van “parlar a les cadires” i “l’única persona que hi havia es va adormir”. No era el que tenia previst, però era interessant escoltar els comentaris de desesperança que feien:

- I com van els bussiness?

- Quins?

Deu minuts després arriba un noi que s’afegeix a la conversa –es coneixien- i dues persones més que seuen a l’última fila. Prometia ser acollidor. Vint minuts més tard, finalment comencen: “Estimat públic”, i riures irònics. Parlen de l’odissea que va significar publicar aquells llibres i les pegues que els hi va posar la “senyora Dovlatova” o vídua de l’autor, a qui descriuen sarcàsticament com a “encantadora”: la transcripció del nom de l’autor en català no és la correcte, però és la que va permetre posar. També va fer canviar la coberta perquè deia que l’autor va morir d’alcoholèmia, però l’editora, amb to confidencial confessa que no el retiraran. De seguida es converteix en un col·loqui, amb interrupcions sense compromís. Amb alguna cervesa més opinen i debaten sobre fragments anecdòtics que acaben llegint entre l’editora (amb un barret que es posa expressament per fer la interpretació) i la profunda veu de Joan Vigó. Parlen dels quatre llibres que el storyteller rus va escriure i que s’han publicat per primera vegada en català, abans que ho faci la RBA en castellà: La maleta, El compromís, La zona i Els nostres, que expliquen històries suposadament reals i viscudes pel propi autor.

“La gent que li agrada, en busca i n’espera un de nou, de Dovlàtov”, conclou un home del públic. I ben mirat, l’acte va començar puntual, ja que la primera part va ser anecdòtica i també profitosa: representants del món cultural opinant quasi privadament sobre la decadència de la cultura. Molt familiar, tot plegat.