El ReykjavÃk de ketchup i aurores
El que més em va impactar d’aquella nit van ser els hot dogs. Per aquella sensació que es té quan es viatja que sembla que ho hagis de veure tot i aprofitar totes les hores tant de dia com de nit, em vaig llevar a les quatre de la matinada per anar a veure com feien el pa a la forneria més antiga de ReykjavÃk. I va ser aixà com vaig trepitjar un hot dog i vaig ensopegar amb la vida nocturna de la capital islandesa, que va resultar ser una aventura més emocionant que la del pa, que el feia un home ros d’uns 50 anys sense gaire emoció i més enfeinat que mai perquè es veu que ara es traslladaran a un lloc més allunyat del centre. I el centre de ReykjavÃk, senyors i senyores, canvia de la nit al dia d’una manera al·lucinant, fins i tot espantosa. Evidentment, parlem només del cap de setmana. Els islandesos són responsables i tranquils -o d’això fan pinta-, però quan arriba el cap de setmana, el fred no els tanca a casa, sinó que més aviat es converteix en una excusa per beure més i més.
A totes les ciutats passa, pensareu, que a la nit hi ha gent beguda. Però això, d’entrada, no t’ho esperaries mai de ReykjavÃk, perquè és una de les capitals que de dia et donen més calma i tranquil·litat, com si tot anés al seu ritme i com ha d’anar, i tot estigués perfecte tal i com està . Fins que arriba el dissabte a la nit i t’has de pessigar unes quantes vegades i fregar-te bé els ulls per assegurar-te que no t’has adormit o que no està s somiant i que realment està s allà dempeus, intentant caminar entre ampolles de vidre trencades, papers, ketchup, cues interminables a la botiga de hot dogs, gent pel terra i olor d’alcohol per acompanyar. Un panorama que costa de visualitzar si el poses al costat de l’idealitzat dia a dia dels islandesos i de l’ideal nit d’estrelles i aurores boreals. Però no us espanteu, viatgers. Segur que el a priori de tot això va ser molt divertit, i no patiu perquè unes hores més tard, i ara per ara és a l’única ciutat que ho he vist, hi ha un canvi radical, però d’un radical que no us podeu imaginar: és un matà de diumenge qualsevol i, amb una mica de sort, el sol treu el cap i fa que es vegi tot més net que una patena, com si un tsunami d’aigua amb sabó hagués passat per cada racó i amb menys d’unes quantes hores, et doni la sensació que totes les ampolles trencades de la nit anterior ja fa estona que s’estan reciclant i contribuint en l’ecosistema de la formidable naturalesa de l’illa. No saps com, però el terra ja no té rastres de ketchup ni mostassa, i els islandesos hi caminen tranquil·lament amb la seva pretensió i altivitat habitual, i aprofiten per portar ulleres de sol (no sabrem mai si ho fan perquè ha sortit el sol o per dissimular les ulleres de sota els ulls), mentre van a veure a aquell home que, en canvi, s’ha passat la nit posant i traient coses del forn. I disposats a passar amb mà xima rapidesa dels hot dogs als tradicionals snudurs, els islandesos van a buscar l’esmorzar del diumenge.
