Cafè Balzac sense Balzac

—Hola, m’ha agradat, enhorabona! I no feu res de Balzac? —Gràcies! Balzac? No… —I per què a la descripció de l’acte parleu de Balzac? —Doncs no ho sé… simplement vam escollir els poemes que vam voler, però no hi ha res de Balzac.

Fotografia: Eugènia Güell i Barnils

La poetessa Núria Martínez-Vernis acabava de recitar amb Enric Casasses uns quants poemes d’autors diversos, però res de Balzac. Potser el que sembla l’organitzador de l’acte sap el perquè.

—I no feu res de Balzac? —No, per què? —L’acte es deia Cafè Balzac. —Ah no, només era per la conya del cafè.

I riu. No entenc això de la conya del cafè, però quan torno a mirar el programa, veig que en realitat l’acte es deia “Cafè Balzac al terrat”, però escrit de tal manera que també es podia entendre “alterat”. En qualsevol cas, estàvem al terrat del Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès amb una taula amb termos plens de cafè, efectivament. Es veu que Balzac va morir d’una intoxicació per excés de cafè i amb aquesta excusa n’oferien als assistents. Per la resta, de tot menys Balzac, però interessant de totes maneres. “Començaré amb un dels meus poetes preferits i menystingut: Bob Dylan”, diu Casasses. Riures. Ells beuen vi, Vernis fuma cada quatre o cinc poemes i el públic cada vegada està més sorprès amb la selecció que han fet els dos oradors especial pel 16è Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat. I és que Vernis fins i tot canta els versos, recita un poema escanyant-se el coll amb les mans per fer veu de degollada i es tira al terra després de dir: “No caic bé!” I els assistents també riuen quan Casasses recita: “I si només trepitges merda també porta bona sort?”

Per sort o no, res de Balzac, però això no treu que sortissin autors dels més reconeguts: “Un altre poeta anglès que també m’agrada molt a part de Bob Dylan és William Shakespeare”, diu Casasses. I es prepara per recitar uns versos que entre poema i poema i cafè i cafè, semblaven fets a mida per a aquell moment: “En aquest viure tan senzill de tantes vides complicades sobreposades i trenades, has sabut no perdre el fil i saps cantar moltes tonades senzillament perquè és bonic.”