CABR(ERA) AIXÍ:
XVIII Fira iberoromana de Cabrera de Mar
Un home vestit de romà traient diners d’un caixer automàtic de Telebanco. Escena curiosa i desconcertant, sobretot si acabes d’arribar, però de seguida t’acostumaves a l’ambient anacrònic: la XVIII Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, celebrada el passat cap de setmana del 30 i 31 de maig, va donar a conèixer la història i cultura del municipi amb un ampli programa d’activitats i un toc singular: ambientació de l’època, que va omplir els carrers de Cabrera de romans i romanes amb túniques i togues. “Carai, vas fresc amb la túnica! Què hi portaven aquí a sota, els romans?” L’ambient era molt familiar, i Cabrera va tornar als seus orígens amb tallers, espectacles, paradetes de roba i gastronomia, exposicions i combats de gladiadors. Unes fires sorprenents per ser un poble tant petit. Però ja ho va dir un dels guies de l’exposició d’arqueologia: “Pensi que Cabrera era molt important; en aquella època Mataró encara no hi era”.
I efectivament: Iluro (Mataró) no es va fundar fins al s. I aC, mentre que Cabrera ja estava poblada des de feia cinc segles per un poble-estat iber dels laietans: “Els catalans som ibers, no romans”. Doncs això, els catalans som d’origen iber, no romà. I així ho va afirmar Carme J. Huertas a una xerrada que va fer sobre els pobles fundadors. Tot i així, molts dels objectes que es conservaven a l’exposició de la Masia de Cal Conde eren de l’època dels romans, que van controlar políticament els territoris de les nacions iberes a partir de la Segona Guerra Púnica (218 aC). “Quants anys té això, papa?” “Molts, fill, molts”. I tant, molts. Nens petits encuriosits amb les àmfores itàliques del 100 aC i gent gran que quedava sorpresa en saber que els romans ja falsificaven monedes. “Miri si eren llestos, els romans!”, diu el guia de l’exposició. Fins i tot, donant voltes per les paradetes hi havia algú que t’explicava que els romans ja operaven les catarates i feien empastes dentals amb cera i plom.
Tot plegat, la fira iberoromana va deixar constància en molts sentits d’un passat que segueix (i en aquella ocasió, encara més) molt present... menys amb la moda, perquè veure una desfilada de la col·lecció primavera-estiu del segle II aC va ser, altra vegada, una escena curiosa i desconcertant. (Però com havia de ser, sinó, viatjar al passat?)
Article publicat al web Gaudeix Cabrera:
