TREURE'S EL BARRET

Presentació del llibre La lectura com a Pregària (Fragments filosòfics I) de Joan-Carles Mèlich al Dòria Llibres

“El més important no és ser, sinó ser-hi”; Joan-Carles Mèlich ho reflexiona en el seu nou llibre, i ahir a Dòria Llibres es va comprovar. Tothom que va estar a la presentació del nou llibre de Mèlich va ser absorbit per les paraules de l’autor d’un llibre que “l’obris per la pàgina que l’obris, és un pou de saviesa”. Núria Dòria, propietària de la llibreria, va definir així La lectura com a pregària (Fragments filosòfics I), que no va de religió, sinó de la vida, de l’ètica, de la filosofia, de reflexions, de l’ésser humà i de tot el que pugui sorgir de la lectura. I aleshores, per què una pregària? “Sóc un fan de les classes magistrals: tu escolta, i després ja discutirem”, comentava Mèlich a un dels assistents. Doncs això: primer llegeix, com si fos una pregària. I després, ja discutirem. I a Mèlich, tal i com explica en el seu llibre, li agrada “caminar del text al quadern”, i de tot el que ha apuntat, reflexionat, i discutit després de llegir, n’ha extret 262 fragments filosòfics que ja tenen segona edició i que nos seran els últims: “no posem límits”, va dir l’editor Ignasi Moreta de Fragmenta Editorial. I després va afegir: “estem oberts a la vida”.

Fotografia feta per: Eugènia Güell i Barnils

I a partir d’aquesta frase, va començar la presentació del llibre, però que més aviat va ser un col·loqui, una classe de filosofia o una manifestació d’una nova manera d’entendre la vida a partir de la lectura. Mèlich va comparar filòsofs, però abans de parlar-ne es treia el barret davant de tots; “i mira que jo normalment en duc, de barret”, va dir assenyalant-lo; “sort que abans me l’he tret!”, va dir rient. Semblava un espectacle filosòfic, un diàleg entre editor i escriptor tan dinàmic que va acabar aixecant sospites amistoses del públic: “això ho teníeu preparat?” I Mèlich respon: “No, no! Estem improvisant!” I va donar la impressió de que enmig de tantes reflexions, en general d’això es tractava, d’improvisar. Tal i com va recordar després amb una reflexió de Nietzsche, “ningú pot construir-te el pont damunt del qual has de creuar el riu de la vida; excepte tu mateix”.

Fotografia feta per: Eugènia Güell i Barnils

Va parlar de la moral, de la metafísica, de la cultura, i va fer entendre a tots els assistents la importància de situar l’ètica en una situació, en unes circumstàncies, en uns adverbis: On? Quan? Com? “Els adverbis són el més important, a l’hora d’actuar amb ètica hem de tenir present la situació!” exclamava. Ser-hi. I després, en parlar de l’ésser humà, va recordar una frase d’Unamuno: “el hombre de carne y hueso es el que nace, sufre y muere –sobre todo muere.” I va afegir: “i gaudeix, també, oi?” Entre preguntes i reflexions contínues, tothom va entendre com la lectura pot arribar a ser realment fructífera. Una vegada va haver començat va ser difícil parar. “Jo estic gaudint, eh!”, deia l’autor.

I tothom que va ser-hi, va gaudir. El que és important doncs, efectivament, és ser-hi. “Genial, eh!”, va exclamar un del públic en acabar la presentació. I ben mirat, era per treure’s el barret.

Foto feta per: Eugènia Güell i Barnils