PER QUÈ T'HAURIES DE LLEGIR AIXÒ (I ALTRES COSES):

“Després de venir aquí, encara tinc menys ganes de llegir un llibre d'aquesta dona.” “Ai, vols dir? A mi m’ha encantat.” I l’ascensor arriba a baix. Venien del mirador del CCCB, on el passat dimarts, enmig d’una gran expectació, va parlar-hi Marilynne Robinson. Va anar al gra: no va durar ni una hora, però el que va dir va deixar a quasi tothom sense paraules. És nord-americana, escriptora i premi Pulitzer; però no va parlar dels seus llibres, sinó de la democràcia. I què té a veure això amb escriure llibres? Encara sembla més estrany si, a més, la conferència es titula “La imaginació i la democràcia”. I tot això té més relació del que ens pensem, i Robinson ho va saber explicar molt bé: “som lliures perquè tenim un regal.”

I aquest regal no és ni més ni menys que el coneixement. Però és molt més important del que sembla: “les universitats dels EEUU, per exemple, semblen un paradís! Flors, gespa, jardins i grans edificis. És un luxe! I vam gastar molts recursos en aquestes institucions d’educació. I ara que les tenim, ens n’hem oblidat.” I aquí arribem al quid de la qüestió: ens hem oblidat de les bases, del per què ho vam fer, i del que ha costat arribar a l’educació i a la democràcia. “Ara que hi hem arribat, hem oblidat el camí. Però l’hem de mantenir”, assegurava Robinson amb serenitat. “La democràcia és massa brillant com perquè quedi en la foscor.” I tot això què hi té a veure amb la imaginació?

Marilynne Robinson (Extret de: pastemagazine.com)

“Quan escrius un llibre i t’inventes personatges, els has d’estimar a tots igual: tant al dolent com a l’heroi. Has de ser empàtic.” I la imaginació ens dóna aquest poder: “fins i tot en els pitjors casos som únics i complexos, i la imaginació ens ajuda a descobrir tota la riquesa humana.” I aquí una pregunta: “Què en penses de tots els atemptats a París?” Robinson explica que els mitjans de comunicació ens expliquen una realitat molt desastrosa, i hem d’aprendre viure així. Però que precisament per això necessitem la imaginació: per intentar entendre aquestes situacions tan incomprensibles, però sobretot per poder sortir-ne. “Podem intentar utilitzar l’empatia de la literatura per comprendre el que no es pot comprendre”, afegeix Jenn Díaz, escriptora que va presentar la xerrada i acompanyava a Robinson. Com un refugi propi, fruit de la pròpia imaginació.

“La literatura t’ensenya a ser més generós amb un regal que ja tens. Et permet descobrir tot el món de la imaginació, que també forma part de tu.” I és així com, segons Robinson, podrem entendre a les persones plenament. “Llegir està bé.”, diu Díaz, recordant una cita d’una de les novel·les de Robinson. La ment i el coneixement s’haurien d’emancipar i anar més enllà, cap a la imaginació. “Quan ho fem, tots som capaços de crear coses molt valuoses.” I podem entendre més les coses. Es tracta doncs, de ser conscients que tenim la democràcia, que tenim aquest “regal” del coneixement, i potenciar-lo. I per això la literatura i llegir és tan essencial. “És un regal màgic”, assegura Robinson, convençuda. I tothom bocabadat; tant, que costa trobar preguntes per fer-li. Jenn Díaz trenca al gel recordant a Sta. Teresa de Jesús: “Llegeix i conduiràs, no llegeixis i seràs conduit.” Llegir és arribar a una “justícia íntima, amb tu mateix, amb el teu coneixement i amb la teva imaginació”, afegeix Robinson.

El llibre "Lila" de Marilynne Robinson, en català. (Extret de: edicions1984.wordpress.com)

Gràcies a l’evolució del coneixement hem pogut arribar a la democràcia, i hem de seguir potenciant-lo, i sobretot: no podem oblidar el camí que hem patit per arribar-hi. "La democràcia depèn de que tots creiem en què tots podem aportar capacitats a la cultura humana." I tot això Robinson ho diu reflexionant, lentament, conscient, serena. Tothom la seguia amb atenció, escoltant directament el seu anglès o concentrats amb el traductor. Aplaudiments. Cues de gent perquè els hi signés llibres. Altres, baixaven no tan convençuts (opinions diverses, com sempre, d’això es tracta la democràcia), però el que és segur és que tothom va sortir d’allà amb moltes ganes de llegir. Sigui el que sigui, però de llegir.

Tot un gran esdeveniment tenir-la a Barcelona i tot un gran regal les seves paraules.