ARTitis crònica

Ara no pretenc semblar una il·luminada, però està clar que alguna cosa passa amb l’art.

Situació 1: A Ordino, un petit poble d’Andorra, s’hi pot trobar un bust de Jacint Verdaguer. Des de lluny es pot observar alguna cosa estranya al cap de l’escultura, i una vegada ets al davant, ho veus clar: algú li ha posat un barret, d’aquests de llana i blau marí, de tota la vida. És clar, no fos cas que passés fred i es quedés més paralitzat del que està.

Bust de Jacint Verdaguer a Ordino (Foto: Eugènia Güell Barnils)

Situació 2: Aquest passat desembre una dona va apunyalar a una altra al coll i als braços al mig d’una fira d’art modern a Miami. No la va matar. Però a més a més del fet, el que és realment sorprenent és que la resta de visitants s’ho van quedar mirant. “Carai, quina performance!”, pensaven. Una mica més i aplaudeixen per aquesta fantàstica metàfora de la feblesa de la vida i la proximitat a la mort. Però no, resulta que no era un espectacle artístic, sinó que l’estava apunyalant de veritat.

Situació 3: Aquest passat novembre, a Milà. Una dona de neteja d’un museu recull ampolles d’alcohol del terra. I no només això: també hi ha cristalls, gots i confeti. Que bruta que és la gent. Ho posa tot dins d’una bossa de brossa, i el dia següent surt al diari. Resulta que tota aquella “brutícia” del terra en realitat era una obra d’art de dues artistes italianes titulada “On ballarem aquesta nit?”, i que volia ser una metàfora de la corrupció dels anys 80. Vaja, quin descuit. Art modern o art brossa? “Si ella pensava que era brossa, és que ho era. L’art ha de ser entès per qualsevol persona”, diu el director del Museu.

Doncs això, amb tanta confusió, està clar que alguna cosa passa amb l’art. Hi ha professors d’universitat que parlen de “des definició”: és a dir, res defineix què és i què no és art, per tant, tot ho pot ser. O això, o és que de tanta teoria hem acabat tots malalts i tocats del bolet. I és que hi ha infinites reflexions sobre el tema, i qualsevol s’ho pot preguntar i evidentment, també respondre el que cregui. Per exemple, una tal “Cara de Ángel” pregunta a Yahoo Respuestas: “Para ustedes, ¿qué es arte?” i ella mateixa continua: “Para mi el verdadero arte es la belleza verdadera, eterna, que se mantiene intacta durante años.” Però jo em quedo amb la resposta que li dóna un tal Álvaro, que li diu: “arte es lo que tú no haces.” Patapam.

Deixant de banda respostes més o menys enginyoses, sigui com sigui això de l’art, sempre ha anat canviant al llarg de la història. Segur que en el seu moment, la gent també deuria quedar espantada en llegir el manifest futurista, on Marinetti hi escrivia: “Volem destruir els museus, les biblioteques i les acadèmies de qualsevol tipus (...)”. L’art nou fins i tot ha volgut aniquilar el vell. Per tant, el que passi ara, ja ho intentaran explicar (o destruir) els llibres d’història de l’art del segle que ve. Així que alguna cosa passa amb l’art, però que és normal que no ho entenguem. Ja ho va dir Picasso: “Només faltaria!”