Primers passos cap al sotabosc

Abans de començar, entre els convidats parlaven de tot i de res, però sobretot, de com passaven els anys. “Què, vivint l’eterna joventut?”, i cares de no poder fer-hi res. “Anant sumant, com tothom.” A poc a poc començaven a seure, i van quedar tots envoltats de flors. “Doncs aquí estem, la mar de contents”, s’anava sentint. I amb una benvinguda molt bondadosa al pati de la Casa Usher, la llibretera els va presentar l’Elm Puig, el motiu de la trobada: havia escrit i publicat un recull de poemes: La invenció del sotabosc. Laura López, professora d’escriptura, el va introduir i va explicar com Puig fa “turisme interior”.

Laura López i Elm Puig al pati de la Casa Usher (Eugènia Güell i Barnils)

“Entres i dins són les paraules que més surten al llibre”, explica. I és que Puig troba un refugi en la poesia: és un lloc on edificar-se, i guiat per “l’anhel d’introspecció”, va ben endins, a la foscor, intentant trobar el que no sap que ha perdut. Amb metàfores, imatges i ritmes, arriba al sotabosc, i s’inventa aquest lloc on cada vegada és més a prop de l’origen, d’ell mateix. Es perd per recuperar-se. “Després li podreu fer totes les preguntes que vulgueu”, diu López. Elm Puig riu i fa que no amb el cap, però s’aixeca a llegir: “Només són divuit poemes de no res, però com que són curts, ho ventilarem el més rapidet que puguem.” I acompanyat de les cordes de la guitarra de Carles Jove, recita tranquil, i sembla que tothom entri dins seu i faci els primers passos cap al sotabosc. Efectivament, eren poemes curts; però amb molta profunditat.

“Aquest llibre mereix ser premiat, celebrat i llegit”, va acabar dient Laura López. Aplaudiments per tots. I entrant al vespre, col·loqui posterior, amb pastes de full fetes amb gran afició i una copa de vi. Els convidats tornaven a parlar, de la poesia i del dia a dia, i semblava que al llarg dels anys s’anessin anat retrobant entre literatura i que d’alguna manera, això els mantingués en l’eterna joventut. “Molt i molt bé, m’ha emocionat”, anaven dient. Va donar la sensació que tothom va sortir d’allà tal i com Elm Puig recordava sortir de les classes d’escriptura: vivificat i amb l’espurna de la descoberta.